. Com és costum, et volem demanar si ens pots fer un balanç de govern de l’any que ja queda enrere.
Il·lustraré el balanç, per mirar de fer-lo menys subjectiu, amb dues xifres. La primera és que durant aquest 2016 hem aconseguit baixar de les 1.000 persones aturades a Caldes, cosa que no passava des del 2008. El mes de novembre el varem tancar amb 967 persones aturades, que equival a un 12,18% de taxa d’atur al nostre municipi, una xifra que està per sota de la mitjana de la comarca i del país. Al pic de la crisis varem arribar a gairebé 1.500 aturats. 967 persones sense feina és encara massa atur, massa patiment i massa angoixa per moltes famílies, però la tendència és moderadament positiva. És clar, però, que molta gent que avui té feina, la té en condicions de precarietat, amb sous molt baixos i amb tot un seguit de drets laborals que s’han perdut pel camí de la crisi. Per tant, queda molta feina a fer encara per dotar la nostra economia i la nostra societat de més solidesa. L’altra dada que vull remarcar surt de l’enquesta de satisfacció de serveis que hem fet recentment. D’aquesta enquesta se’n desprèn que un 80% dels enquestats creuen que el poble, en el darrer any, ha millorat. I més significatiu encara, un 84% creu que el poble seguirà millorant els propers anys. Crec que això respon a una percepció generalitzada de la feinada que hem fet els darrers anys per donar un tomb al poble, per fer-lo millor, més agradable, amb una administració i uns serveis més eficients, i més conegut. El fet que enguany Caldes hagi rebut el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà és tota una fita en aquest camí de transformació que ha de continuar en els propers anys.

. Un dels grans projectes a fer aquesta legislatura serà la remodelació de la plaça de la Font del Lleó. Quina sintonia hi ha amb els veïns i com serà el projecte urbanístic que s’hi farà?
El projecte, en la seva definició prèvia, ha comptat amb una fase de participació ciutadana on hi ha hagut una important implicació de veïns i entitats i on s’han recollit moltes propostes interessants. Creiem que això ajudarà a que tothom es faci més seu aquest projecte. La remodelació el que pretén són bàsicament tres coses: realçar encara més tot el patrimoni històric de la plaça; aconseguir una plaça absolutament accessible per a tothom; i donar més presència a l’aigua termal. Es tracta d’una proposta discreta però feta des de la sensibilitat cap a un espai que aplega molta història, molt patrimoni i moltes activitats multitudinàries durant l’any. Amb les millores serà encara més bonic veure les danses del Ball de plaça, la plantada de gegants o el mateix Escaldàrium, per posar només alguns exemples. Serà una obra complexa i, perquè no dir-ho, previsiblement llarga. Però el resultat valdrà molt la pena. Serà com posar la cirereta del pastís a anys i anys de reformes al casc antic per fer-lo lluir com es mereix. Voldríem començar aquesta obra durant la segona 2a meitat del 2017.

. Un altre projecte important és l’aparcament de les Hortes de Baix i la nova plaça del Sindicat. Com està actualment el projecte després de les protestes que hi ha hagut per part del grup Salvem les Hortes?
Que hi hagi diferents visions sobre els projectes d’obra pública, i alguna protesta al respecte, forma part de la normalitat democràtica. Fins i tot una obra tan de calaix com ha estat la remodelació de Font i Boet, ha comptat amb certa oposició d’una part dels veïns. Ara bé, també forma part de la normalitat democràtica que un govern escollit de forma incontestable a les urnes dugui a terme el seu programa electoral. Nosaltres, els 9 membres del Govern Municipal, no som una colla de gent que passava per aquí. Som una colla de gent que ens varem presentar a unes eleccions amb un programa que preveia ben clarament, com a proposta prioritària, l’aparcament del costat de l’església i la nova plaça del Sindicat. Per tant, legitimitat per dur-ho a terme, la tenim tota. I necessitat també. Curiosament, en l’enquesta que citava abans, el que n’ha sortit més mal parat és l’oferta d’aparcament. Tenim un problema en aquest sentit i des de fa anys estem treballant per solucionar-lo. I el nou aparcament, semi-soterrat, de 150 places i integrat a l’entorn, no serà la solució definitiva, però formarà part de la solució. A més, la plaça que farem allà on ara hi ha cotxes aparcats i el nou mirador sobre les hortes seran nous espais públics dels quals tothom en podrà gaudir. Qui cregui que hagi de protestar, que protesti. I si pot ser, amb arguments raonables i amb dades verídiques. Però a nosaltres ens pertoca governar, que entre altres coses implica plantejar solucions. Després de més de dos anys de treballar en el projecte, ara l’inici de les obres és imminent.

. Crec que al gener t’incorpores al Parlament Europeu. Com veus la nova etapa personal i política europea i creus que serà compatible amb l’alcaldia de Caldes i com a Secretari d’Afers Exteriors?
Al gener deixo la meva feina al Govern del país, com a Secretari d’Afers exteriors i de la UE, i tal i com ja estava previst passaré a ser eurodiputat per Esquerra Republicana. Jo anava tercer a la llista de les europees i la nostra coalició va treure dos diputats, amb el compromís de que el tercer a la llista substituís el segon (l’Ernest Margall) just a la meitat de la legislatura europea. Ara ha arribat el moment de fer el relleu, en uns moments crítics per a Europa i decisius per al nostre país. Agafo aquesta nova responsabilitat amb moltes ganes de defensar, a Brussel·les i a Estrasburg, una UE més integrada i més forta, i un país que per decisió democràtica en vol ser estat membre. Pel que fa a l’Alcaldia, i com no em vaig cansar de repetir a la campanya electoral de les municipals, la meva intenció és fer tots els possibles per compaginar les dues feines. De fet ja vaig compaginar l’alcaldia amb la meva activitat de diputat al Parlament de Catalunya durant el període 2013-2015 i aquest darrer any l’he compaginat amb la meva feina al Govern de la Generalitat. Tenir un bon equip amb qui poder delegar amb confiança, facilita molt les coses.

. L’any vinent es presenta un curs polític a Catalunya força agitat, amb la celebració del referèndum per la independència. Que n’opines i cap a on creus que ens portarà?
Ara ens trobem en mig d’aquesta comèdia orquestrada que anomenen ‘operación diálogo’ que, venint de qui ve – de qui persegueix a càrrecs electes com a criminals i de qui no ens permet votar- fa més aviat riure. Confio que ningú es deixi entabanar per un aparent canvi en les formes que no comportarà cap canvi en el fons. Nosaltres el que hem de fer és aplicar el mandat democràtic del poble de Catalunya, preparar-nos pel referèndum, convèncer a una majoria de que amb la independència tindrem les millors eines possibles per fer un país millor per a tothom, i a partir d’aquí, que tothom voti lliurement i que tothom accepti el resultat. Només amb determinació, fermesa democràtica i serenitat superarem els propers mesos l’embat d’un estat que, més que ciutadans, ens considera súbdits. Ciutadania i institucions haurem de fer pinya els mesos que vénen per fer valer els nostres drets i les nostres aspiracions democràtiques. Entrem a la fase decisiva i ningú pot fallar. Hem de mantenir-nos forts els convençuts i acabar de convèncer els que dubten o defalleixen.