Era una tarda amb molta “calda” del passat juliol en un dels bars més populars de Caldes. Una part de la conversa que vaig mantenir amb qui el regenta i que motiven aquest escrit va anar com segueix. Amb el seu estil directe, inconformista i gens primmirat, però tanmateix acompanyat d’aires de no haver trencat mai un plat (cosa estranya tenint en compte l’establiment) em va dir:
– “Tu que no pares de parlar del carrer que li han canviat el nom, -el d’en Lawrence vull dir-, i tan bé que te’n vas sortir, per què no fas un escrit per demanar que al d’Homs li treguin la H?”.
– “Vaja, m’has tocat la fibra” -li responc després de recuperar-me de l’astorament.
– “No, home, jo només t’ho dic”.
– “Sí, si, tens raó, el faré”.
A l’arribar a casa vaig anar directe a buscar els llibres que va escriure en Raimundo Garcia. Naturalment, em refereixo al que parla sobre els noms dels carrers de Caldes i al de la història del tren. En aquest últim (pàgina 12) hi diu que la Gaseta de l’Estat del 7 de juny de 1870 anuncià la subhasta de les obres per a la construcció del ferrocarril Mollet-Caldes. Un únic licitador va respondre a l’anunci, rebent-ne l’adjudicació el 1872. Es tractava d’Agustí Oms i Nuban. I en el llibre que recull els noms dels carrers i places de la vila (pàgina 45), hi diu que l’acta del ple de l’Ajuntament del dia 29 de març de 1880 s’aprova donar el nom del carrer que avui encara el duu, a l’esmentat Oms.
Recordava que en les meves cerques a l’arxiu històric municipal, fa temps vaig trobar uns documents que parlaven del tren. No em va ser difícil trobar-los, ja que tenia l’any per referència. Vaig començar a buscar en la correspondència, trobant dues comunicacions que el mateix Agustí Oms fa a l’Ajuntament. La primera és del 23 d’abril de 1880. En ella, amb el llenguatge ampulós propi de l’època, després d’esmentar els beneficis de la civilització moderna, passa a parlar de la importància de l’acte d’inauguració del ferrocarril, que la companyia tenia previst efectuar entre els dies 5 i 10 de maig d’aquell any, tot remarcant la solemnitat que es mereixia i que hauria de comptar amb la presència de les autoritats civils, militars, eclesiàstiques i judicials, sense oblidar als senadors i diputats provincials, a més de la premsa barcelonina. Per acabar d’esperonar a fer una fastuosa celebració, insta a recordar l’elevat lloc i nom que Caldes va ocupar en temps pretèrits.

La segona és del 10 de juliol de 1880, i pel que es veu, al maig no es va fer inauguració tal i com estava previst, ja que, d’una banda notifica que la companyia havia rebut autorització del govern per tal d’obrir al públic el servei ferroviari; i de l’altra, es lamenta del perjudici que tant per la companyia com per la població ha tingut el retard, i per això dóna presses, assenyalant el 14 (quatre dies després) com a data d’inici del servei. No hi ha, per tant, temps per solemnitzar la inauguració, suggerint que es faci quan estigui acabada l’estació.
Les dues missives són manuscrites. Signades pel mateix Agustí Oms, es pot veure tal i com mostra la foto que s’acompanya, que d’ “H” res de res. Fins el dia d’avui no s’ha trobat cap explicació de perquè quan es va retolar la placa pel carrer s’hi va afegir l’esmentada grafia. Els canvis de plaques que s’han anat produint al llarg dels anys no han esmenat l’error. Haurem d’esperar que es torni a canviar l’estil de les plaques de tota la població per a fer-ho? Demano, juntament amb l’Amat Sans i altres amics, que després dels informes tècnics corresponents, les reunions pertinents, la dotació pressupostària que calgui, i tota la pesca, es faci justícia al cognom de qui va fer possible que Caldes comptés amb un dels seus trets més significatius, i que tant va contribuir a l’impuls econòmic i divulgatiu de la vila. Millor no fer faltes d’ortografia, però si se’n fan s’han de corregir.

Joaquim Campistrón