És curiós, el mot “sinònim” és enganyós. Que ens confon, vull dir. Sembla una cosa i n’és una altra. Amb les paraules és on més ens enganya. Anava a posar que ens estafa però ho trobo excessiu.

Interpretem per paraules sinònimes aquelles que volen dir el mateix, que és ben igual usar-ne una que usar-ne una altra. I no, els sinònims no són paraules amb el mateix significat. Són paraules amb significats semblants. Jo mateix he caigut al parany que provoca més d’una vegada i, segurament, hi tornaré a caure en alguna ocasió futura, especialment si parlo de manera instantània sense fixar-m’hi massa. Això entenent per parlar que és fer-ho de viva veu o per escrit, que d’ambdues maneres es parla, vaja, penso jo.

Parlar té un punt de perillositat. Ben mirat, callar també. Hom diu que parlant la gent s’entén, cert, sense cap mena de dubte, però s’entén (ens entendrem) si es parla amb claredat. Ja ho diu la dita, si em permeteu una petita grolleria: El qui pixa clar no necessita doctors.

La dita, el refrany, la frase feta, el proverbi, la manera de dir, l’aforisme, la sentència, la màxima o l’apotegma, que no sé ben bé què és cada cosa en molts casos, són confusibles. Tant se val, segurament diríem en moltes ocasions, i resulta que no. Tant se val, no. A causa de la confusió fàcil, és fàcil equivocar-se. Faltes lleus, potser, per dir-ho d’alguna manera. Ve a ser com això dels sinònims, que alguns són paraules amb el mateix significat i alguns són paraules amb significats semblants però diferents. Usar-ne una o usar-ne una altra pot ser motiu d’error i pensant, ben  convençuts, que estem dient una cosa n’estem dient una altra.

Vindria a ser també com fer ús d’un traductor automàtic. Si no coneixes la llengua de la qual en vols la traducció i fas cas rigorosament del que et diu pots arribar a dir una bestiesa de proporcions espectaculars. Llengua, idioma, parla, llenguatge… són sinònims. Que volen dir el mateix però no són exactament el mateix, allò que deia abans. Tot plegat és un bon embolic de cordes. Vull dir què és complicat.

Sóc perepunyetes, ja ho sé, no hi puc fer res. I si pogués fer-hi, no hi faria, ja m’està bé.

Francesc Barnadas Galobardes