La situació dels refugiats sobrepassa absolutament la nostra capacitat d’actuar. Ens fa sentir minúsculs. Ens fa sentir indignats davant de governants freds, egoistes, insensibles. Ens fa sentir impotents, desvalguts. Davant d’aquesta situació sovint procurem fer les nostres activitats quotidianes i arraconar el que no som capaços d’afrontar.Però no necessàriament ha de ser així!

Les causes de l’existència de desplaçats i refugiats estan del tot lligades als orígens de l’ONG Caldes Solidària. Als anys 80 del segle passat un grup de calderins, pacifistes i antimilitaristes, fèiem accions per avançar cap a una societat millor. Els exèrcits i la indústria militar, humanament i econòmicament són una de les pitjors patologies del nostre món. Treballàvem per l’objecció de consciència al servei militar, contra l’entrada d’Espanya a l’OTAN, per l’objecció fiscal, contra la presència de l’exèrcit al saló de l’ensenyament,…. Teníem (tenim!!!) el privilegi de tenir amb nosaltres una de les persones més rellevants del moviment pacifista, en Pepe Beunza (primer objector de consciència a l’Estat espanyol per motius polítics, l’any 1971!!). Vam fer una feina de la qual ens sentim orgullosos, el treball del moviment antimilitarista va acabar amb el servei militar obligatori, vam guanyar a Catalunya el referèndum per no entrar a l’OTAN (llàstima que com passa en altres àmbits bona part de l’Estat espanyol es ben diferent a Catalunya!),…. Una de les activitats que vam impulsar és l’objecció fiscal, ens negàvem a col·laborar en el finançament del ministeri dels exèrcits, i desviàvem la part que ens tocava pagar a través de l’IRPF a projectes de desenvolupament humà. Ens vam posar en contacte amb en Josep Artigas, escolapi calderí que treballava al sud del Senegal, a la Casamance, per oferir formació professional a nois i noies, els recursos recollits amb l’objecció fiscal van servir per donar força al seu treball. Això ens va animar a crear una associació local que fomentes la Pau i el Desenvolupament humà. L’any 1991 es va crear l’ONG Caldes Solidària incorporant persones que provenien d’altres grups.

Caldes Solidària va néixer del moviment pacifista. Les guerres i la violència segueixen sent la principal causa de l’existència de refugiats i desplaçats. El moviment per la Pau i el moviment per al desenvolupament humà necessà-riament han d’anar lligats. Malgrat la nostra petitesa, com ONG o com a poble, tenim molta més força de la que podem imaginar. Tenim la capacitat d’actuar com a catalitzadors, com a enzims: facilitar canvis.A la nostra història com ONG en tenim exemples ben reals, des dels canvis viscuts al Senegal esdevinguts amb l’ajut de la cooperació catalana fins al nostre treball recent al Nepal donat suport al projecte AWASUKA de reconstrucció d’habitatges.  Ara estem impulsant un projecte als camps i assentaments de refugiats al Líban i a Jordània sota la responsabilitat de l’Inés Aquilué, una arquitecta calderina. Allà hi viuen els refugiats més oblidats, menys mediàtics. El treball per la Pau segueix sent cabdal.

Caldes Solidària ha treballat durant 25 anys per impulsar el compromís de Caldes de Montbui amb un món més just. Cal seguir-ho fent. Alguns portem molts anys empenyen, ens cal la teva força!